Decadència = Pèrdua de la força o de la importància d'una persona, d'un sistema, d'un moviment, etc. També d'un país.
Escena 0
Quan? Maig de 2005
Qui? Alfons López Tena (avui, Solidaritat Catalana per la Independència)
Què? Guanya el premi Francesc Ferrer i Gironès amb l’assaig ‘Independència o decadència'
Escena 1
Quan? 9 de setembre 2010
Qui? Felip Puig, CiU
Què? ‘Catalunya ha de decidir entre independència o decadència’
Escena 2
Quan? 14 de setembre de 2010
Qui? Montilla, PSC
Què: ‘Independència és decadència’
Escena 3
Quan? Avui, 18 de setembre de 2010
Qui? Jo mateix, llegint l'Avui on, en només tres pàgines (de la 14 a la 16), trobo algunes dades que ajuden a enfocar la situació actual del país respecte al concepte ‘decadència’:
1. El 2003 el deute de la Generalitat era de 8.000 M€ i el dèficit corrent de 600 M€ anual. El 2010 el deute de la Generalitat és de 22.000 M€ i el dèficit corrent de 5.000 M€ anual. Això, no cal dir-ho, després d'un finançament que Miquel Izeta (PSC) va definir com ‘estratosfèric’.
2. ‘Catalunya perd amb la crisi un terç (un terç!) de la seva indústria’. Alguna comarca catalana el 2009 ha perdut més del 9% del seu PIB respecte el 2008 i la mitjana catalana és de més d’un 4% de pèrdua.
3. ‘Fitch rebaixa el deute de la Generalitat’
Com deia un entrenador alemany de futbol, molt estimat a casa nostra, crec que ‘no hase falta desir nada más’.
D’aquí a unes setmanes hi ha eleccions. Crec que és un bon magnífic moment per triar quina mena de decadència volem.