Sobre la nova sentència del TS sobre el català (en calent)

La nova sentència del TS sobre l’ús del castellà a l’escola dels 3 als 6 anys no ha de sorprendre ningú. Espanya té un pla respecte Catalunya i l’executa amb força eficàcia de fa temps. Eficiència potser no gaire, ja que porta tres segles gastant energies sense acabar de sortir-se’n del tot, però Déu n’hi do. Els jutges fan la seva feina, com la fan els polítics espanyols –els que exerceixen a Espanya i els que ho fan a Catalunya-, la premsa, l’església, ... Hem de ser conscients que sempre que un problema polític es dugui a l’esfera judicial perdrem. Abans o després, però perdrem sempre. Poc o molt, però sempre.

Una part de la resolució del problema lingüístic rau en el fet que nosaltres no fem la nostra feina. Que una part de la població vol que els seus fills no aprenguin el català a l’escola? Que prefereixen que aprenguin menys que més? Cap problema. Que tinguin menys capacitats. El que hem de fer nosaltres és exigir sempre, en tot moment, arreu el català. Hem de fer que la seva decisió sigui un error. A la feina, al restaurant, al transport públic, al comerç els catalanoparlants hem de fer servir sempre el català. A les nostres empreses hem de valorar el coneixement del català. És l’únic camí per prestigiar-lo. Si fem això els que només parlin castellà hauran perdut una oportunitat. La d’aprendre una nova llengua, gratuïtament. El problema és que el principals perjudicats seran els seus fills, no ells.

I si us plau, deixem-nos de més manifestacions. No serveixen de res. Si la més majoritària que hem fet mai (la de l’11-J per la sentència de l’Estatut) va servir del que va servir, deixem de fer actes innocus i actuem. Cal manifestar-nos votant. Aquesta és l’única actuació que durà a resultats concrets, la resta s’esvaeix.