diumenge, 17 d’octubre del 2010

Sobre els motius per prioritzar el català

A Catalunya hi ha dues llengües oficials (tres si comptem que a l’Aran també ho és l’aranès): el castellà, parlat per centenars de milions de persones arreu del món, i el català, parlat per -pam amunt, pam avall- uns deu milions de persones. A més, matís important, el català és la llengua pròpia de Catalunya. Oficials n’hi ha dues, pròpia, només una.

Crec que estem començant a percebre tímidament l’impacte que tindrà la sentència sobre l’Estatut del Tribunal Constitucional (TC). Crec que ha modificat substancialment aspectes que debiliten la pervivència del català. Els partits unionistes a Catalunya (per si algú necessita ajut: PP i C’s) han vist clar l’oportunitat i cada llei dictada pel Parlament català que tracta de discriminar positivament la nostra llengua (per exemple, les lleis de comerç, del cinema o la d’integració de la immigració) serà denunciada a l’alt tribunal per tal que aquest actuï.

Estic convençut que en els propers mesos, quan s’iniciï el període d’inscripció escolar, hi haurà pares –a iniciativa pròpia o moguts pels partits citats- que exigiran que els seus fills siguin escolaritzats en castellà. Altres anys ja ho han intentat i ara els vent els bufa a favor. I crec que, a la vista del marc jurídic vigent, el Departament d’Educació no es podrà negar.

Si perdem aquest  llençol, serà un drama. El model d’immersió lingüística, que és una de les característiques del model educatiu català, té com a primer objectiu que cada alumne al finalitzar la seva formació estigui prou capacitat per l’ús d’ambdues llengües oficials. Sense saber-ho, els pares que triïn aquesta opció estaran fent un flac favor als seus fills, ja que són els únics que acabaran perdent. Qui viu en un entorn únicament castellanoparlant, emprant-lo a casa, consumint oci en aquesta llengua, i relacionant-se amb els amics, no tindrà cap oportunitat (ni malauradament, necessitat) d’aprendre català.

Defenso vehementment que es prioritzi el català en aquells àmbits en què no és majoritari pels següents motius:

Amb les llengües passa com amb els éssers vius. El darwinisme també funciona. M’explico. Diuen els experts que el bilingüisme és un estat teòric. Normalment quan conviuen dues (o més) llengües mai és troben en una situació pura d’igualtat. Sempre n’hi ha una de majoritària. I la majoritària cada cop ho va sent més sinó es prenen mesures per equilibrar la situació. Si això és així, si cal que n’hi hagi una de majoritària, aquesta ha de ser el català.

Per què? Perquè el català només és parla als Països Catalans i el parlen uns deu milions de persones, com he dit abans. Si es mor aquí, es morirà arreu. Si, el castellà desaparegués a Catalunya (cosa molt poc probable i tampoc desitjable) el seguirien parlant centenars de milions de persones arreu del món.

Per tant, la meva opinió és que cal contrarestar les tendències socials a Catalunya quan calgui, per tal que el català sigui i es mantingui sent, la llengua majoritària, en tots els àmbits.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada