divendres, 23 de setembre del 2011

Sobre efectes col·laterals del canvi d’ERC

En aquest món tot està entrelligat. O com a mínim, vinculat. En política també. Aquests dies arrel dels canvis que està vivint un partit català històric, ERC, he pensat que a qui més perjudica aquest gir és al PSC. M’explico. No preveig, almenys a mig termini, cap escenari on el PSC pugui tornar a governar Catalunya. Els canvis a ERC, on s’ha escoltat la veu dels militants i no només la de la seva elit dirigent, han clavat l’estacada definitiva al cor del ja malferit tripartit. Sota quina altra fórmula pot tornar el PSC al Govern? Podria tenir majoria tot sol o haver-hi una sociovergència, clar o, ves a saber!, una aliança espanyolista amb el PP si el PSC evolucionés cap aquí, que tot és possible; però tots els escenaris semblen avui prou improbables.

Per altra banda ERC ha deixat encara més en fora de joc el PSC demostrant tenir prou valor per  fer una renovació important. Una redefinició estratègica d’idees i de persones. És cert que els darrers resultats no només li recomanaven sinó que li ho exigien i que aquests resultats tan sols accentuaven una tendència negativa continuada. Però han fet el que tocava. I aquest fet encara ressalta més clarament la nul·la capacitat del PSC per llegir amb realisme la situació. Ha preferit optar per impulsar actuacions merament cosmètiques quan la cirurgia reparadora esdevenia gairebé imprescindible. No s’ha atrevit a donar veu al conjunt de la militància (que comença a donar símptomes de malestar) i s’ha assegurat una pervivència de la línia de comandament dels darrers anys (de Montilla a Iceta i de Chacón a Chacón). Crec que pagarà cara aquesta manca de cintura.

Després segurament tot anirà una mica o molt per un altre costat. Aquesta és part de la gràcia de la realitat política a casa nostra. Que sempre ens acaba sorprenent.

1 comentari:

  1. Anàlisi molt interessant del què és l'espai buit dels socialistes catalans. Llàstima els processos de canvis dins de partits que han errat les seves estratègies s'hagin fet tan tard i proper al malaït 20N. Els catalans ho pagarem car però desitjo esperoni els governants que es van cegar durant 23 anys. Ara toca afrontar reptes am valentia. Una abraçada

    ResponElimina