Sobre el concert

Diu que ara el que cal és anar demanant aquells objectius compartits per una àmplia majoria entre els catalans, començant per aquells on hi hagi més complicitat social i política. Crec sincerament que és una bona estratègia. Ho seria, si ens trobéssim al 1980.

Avui sabem el pa que s’hi dóna. Algú creu que al voltant del concert econòmic es pot assolir més complicitat política que quan el Parlament català va aprovar un Estatut, amb prop del 90% dels vots favorables? Més complicitat social i política que quan els ciutadans van aprovar, amb prop d’un 74% de vots favorables, el text que finalment ens van deixar votar? Sí, potser sí que es pot assolir més complicitat. Però, i què? La nostra voluntat política per si sola, no serveix de res. Tot el procés al voltant de l’Estatut ens ho ha deixat clar.

Diu que, (1) si tenim una àmplia majoria de catalans que volem el concert econòmic i (2) si un partit espanyol necessita determinats vots d’un partit català per poder formar el Govern a les properes eleccions espanyoles de 2012, llavors ho tindrem tot de cara i finalment assolirem tan preuat objectiu.

Però aquest escenari és ingenu. Per què? Dues respostes (segur que n’hi ha més).

Perquè un canvi com aquest ha de ser aprovat pel Consejo General de Política Fiscal y Financiera ja que suposo que recordeu el que diu el Tribunal Constitucional respecte al concepte de bilateralitat en temes com el que ens ocupa. I tot el que Catalunya tregui de més en el canvi de model serà restat de la resta de Comunitats de règim comú. És realment això factible? Algú s’ho pot creure?

Perquè si Catalunya obtingués el concert econòmic que tenen bascos i navarresos, Espanya financerament esdevé impossible.

Incitar opcions on no depenem de nosaltres mateixos, on un tercer s’hi hagi d’avenir i que ens portaran a noves batalles estèrils on estarem distrets durant 3 o 4 anys més és quelcom ridícul. Necessitem una línia més en la ja llarga llista de greuges? Una nova prova? La darrera aquest cop?

A més qualsevol canvi en l'escenari plantejat (per exemple, que no necessitin el seu vot) faria que haguéssim perdut sis anys en l'aposta. Jo, sincerament, ja en tinc prou.