Considero que un líder polític és algú capaç d’encapçalar canvis a la societat. Algú que té clar on s’ha d’anar, que té una visió sobre l’on i amb prou capacitat per tal que la majoria el segueixi. El paper del líder no és còmode ni senzill. Per això no se’n troben gaires. I menys en els darrers temps, tant líquids. Els líders tenen un instint especial i saben quan han de demostrar la seva vàlua. Un líder ha d'agafar la societat i portat-la cap on ell creu que ha d'estar i no esperar a que aquesta arribi per si sola on vol i, llavors, posar-s'hi al capdavant.
Crec que Mas ha perdut una ocasió excel·lent per liderar un canvi, per esdevenir líder. En comptes d’això ha preferit no arriscar una victòria que preveu clara. Per mi es tracta d’un greu error estratègic.
L’ambient actual, cuinat a foc lent durant els darrers dotze mesos per, (1) les consultes sobre la independència a centenars de municipis catalans, (2) la sentència del Tribunal Constitucional que fixa uns límits força clars i regressius, i (3) la multitudinària manifestació del 10-J han generat, en la meva opinió, un clima que planteja un repte que, algú que aspira a liderar el país, hauria d’haver fet seu. I més, si com confessava a una entrevista el passat dissabte (Avui 4 de setembre de 2010), ell votaria ‘sí’ en un referèndum per la independència.
Probablement el partit on hi tinc més amics és CdC i tots, tots! són independentistes. No entenc el calendari que es fixa per assolir la independència. I més quan l’enquesta més extensa realitzada fins avui sobre el tema (de la UOC a finals de 2009) dóna una majoria al ‘sí’.
La independència del nostre país es podrà fer sense CiU però no sense els vots que ara van a CiU.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada