Sobre la paciència

Diuen que és la mare de la ciència. I en política, també és un valor. Crec que a Solidaritat tot ha anat massa ràpid i que potser podem estar temptats de veure que la realitat és més favorable als nostres interessos del que realment és.

Fa només tres mesos no érem res. No existíem. I en poques setmanes ens hem organitzat, hem crescut ràpid, hem fet unes primàries -on nombrosos adherits ens hem presentat-, i la participació ha estat prou digna (pels temps que corren). Creiem que els vents ens són favorables. Els nostres actes sovint omplen auditoris. Cada setmana hi ha desercions d’altres formacions polítiques per venir a sumar al nostre projecte. Tot això ens fa sospitar que hem sabut llegit bé els missatges que emet la nostra societat. I és possible que sigui així, però encara no hem fet res.

Em fa patir que eufòries exagerades ens duguin a frustracions futures. Procuro estar atent al que passa a la xarxa. I percebo, en el nostre entorn, certa sensació de que ara és el moment; de que ara és el nostre moment. I sí, ara és el moment, però de començar. El nostre objectiu és ambiciós i no l’assolirem fàcilment. Hem de ser pacients. Ara toca menjar poc i pair bé. Per evitar que el que ha vingut de pressa .... marxi corrent.

Sembla probable que el 28N entrarem al Parlament. Que no és poca cosa! Patrícia Gabancho clamava fa uns dies perquè: “al Parlament hi hagi un independentisme clar, contundent i, si pot ser, intel·ligent. Quan dic intel·ligent vull dir amb la dosi de flexibilitat i adequació a la realitat que a vegades no sé veure en els discursos que m'arriben.” Hem de ser aquesta opció. Independentista, clara, contundent, intel·ligent, flexible, realista, solvent, amable.

Per Salvador Cardús la independència de Catalunya “haurà estat resultat d'un procés complex, responsable, molt ben pensat i construït, fet sense urgències i bastit damunt de les millors energies del país”. No hem de plantejar les coses en un ‘ara o mai’ que tendeixen a resoldre’s en un ‘mai’. Hem d’accedir al Parlament i fer-ho molt bé. Ser rigorosos (ho deia en una altra entrada del bloc), fiscalitzar l’acció del Govern que mani. Ser consistents i fer-nos atractius al gruix de la societat. Explicar per què l’opció ‘Independència’ és avui l’única que veiem viable. La propera legislatura és la que ens ha de permetre madurar, fer-nos grans i donar-nos a conèixer. Conscients que el partit decisiu es jugarà el 2014.

Una bona data, no creieu?