No es pot dir que Catalunya no ho hagi intentat. Des del retorn de la democràcia han estat nombroses les mostres de lleialtat cap Espanya i tots en sabem el resultat. Avui tothom parla d’un fi de cicle. Ha arribat un moment en què cal fer un salt quàntic en la nostra història i la societat ara ho demana.
Tenim una societat a qui ja no li fa por plantejar la independència. Tenim una societat amb un important gruix de gent de menys de cinquanta anys que hem viscut gairebé sempre en democràcia i que creiem que res ni ningú pot aturar al que la majoria de la societat reclami.
Tenim una situació que alguns han descrit com de cruïlla històrica. La sentència del Tribunal Constitucional (i tot allò que arrossegarà i del qual ara tot just comencem a notar-ne els primers efectes, nefastos, no cal dir-ho) ens ha aclarit fins on podem arribar com a poble, des del punt de vista espanyol. La ratlla està clara.
Ens trobem en una mena de bucle i crec que només pot desfer-se continuant com fins ara, és a dir, continuant fent-nos més i més petits o bé plantejant alternatives. I, per a mi, la dicotomia ara, és clara: volem ser un a regió espanyola o volem ser un Estat europeu. No hi ha més.
I nosaltres volem ser un Estat europeu. Ara és el moment de la claredat. De la valentia. Si ho fem bé, ara ha de ser el nostre moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada