Sobre la unitat

Sempre s’ha dit que en aquells grans temes de país, en els grans problemes, la unitat política és aconsellable. Crec que a Catalunya el gran problema (que no l’únic! tampoc ens enganyem...) és la relació colonial, de dependència, de submissió, d’inferioritat, ... respecte Espanya. És per això que més que en cap altre tema hagués estat molt bo que l’independentisme es presentés fort, unit.

Igualment crec que l’independentisme per la via de les paraules i també dels fets, avui a Catalunya no té representació parlamentària. Per tot això considero que seria molt aconsellable que els nous partits de caire independentista que pretenen entrar en el Parlament en els propers mesos anessin junts. Que units la nostra força seria major i la imatge que transmetríem també.

Els motius són prou evidents. Sobretot tenir un únic referent independentista que prioritzi aquest objectiu sobre qualsevol altre i sumar esforços i, suposadament, vots; i els riscos de no fer-ho també són clars, sobretot el càstig amb que la vigent llei d’Hondt castiga la dispersió del vot i que actua de filtre selectiu per a les formacions ‘petites’.

Crec a més que és especialment trista la no unitat entre Reagrupament i SCI donades les similituds ideològiques d’ambdues formacions. Però si la realitat és aquesta, si no s’han posat d’acord, tampoc cal forçar la situació. Cal assumir-la i encarar-la amb valentia i ambició. Ara és hora que a SCI es presenti el màxim nombre de candidatures a les primàries i de quanta més qualitat, millor, i sobretot que tothom vagi a expressar la seva opinió el dia 4/9. Això no ho poden fer els altres partits. Aprofitem-nos de la nostra diferència i votem massivament.