En un anterior comentari (Sobre l’endemà) parlava de la necessitat d’argumentar com seria el primer dia, i els següents, de la Catalunya Estat. Ara bé, perquè arribi aquest dia hem de sumar. Multiplicar, si podem. Hem d’assolir una àmplia base que estigui a favor de que és millor ser independents que seguir com fins ara.
A l’enquesta de més ampli abast que conec que s’ha fet sobre la independència fins ara (es van publicar els resultats el desembre de 2009) sorprenentment es veia com ‘Els principals motius dels partidaris del sí addueixen un cert percentatge de resultats emocionals –com, per exemple, un 29,6% que confessen que pateixen un fort cansament respecte a Espanya–, però combinats amb d’altres de tipus econòmic i de relació amb l’aprofundiment democràtic. Curiosament, en canvi, el grup que més apel·la als sentiments és el dels que votarien en contra de la independència’.
Missatge: hem de convèncer per motius econòmics i per motius democràtics els que encara no votarien ‘sí’. Insistir en arguments sentimentals farà que els que ja estem convençuts ho estiguem més, però no sumarem.
Crec que la suma només la farem si, 1) argumentem bé -i tenim bona matèria prima i gent que pensa bé- i 2) si sabem vendre el nostre missatge de forma positiva. Hem de fugir de missatges violents de to o de contingut. Cal seduir, persuadir, il·lusionar, enamorar.
Però d’això en parlaré amb més extensió, en un altre moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada