(Durant els propers dies, i fins que s'acabin aquestes primàries el proper 4/9, aniré penjant posts, com si això fos un blog. Espero que us interessin els temes que plantejo. Com sempre, obert al debat.)
On: esmorzar amb companys de feina. Quan: juliol 2010.
Un company argumenta que una de les coses que es pot perdre si s’arriba a celebrar un referèndum, o si es declara unilateralment la independència, és la cohesió que hi ha avui a Catalunya. Diu que si hi ha un referèndum i el ‘si’ guanya només per un 55%-45% tindrem problemes de cohesió. I que només cal tirar endavant quan una ‘àmplia’(?) majoria hi estigui d’acord.
I potser té raó. La cohesió és un valor important en qualsevol societat, però jo crec que actualment tenim una societat cohesionada sobretot perquè la majoria de gent que té com a primera la cultura i la nació catalana fa renúncies cada dia. Som una societat cohesionada però no som una societat normal. Renúncies poc naturals. Canviar al castellà de seguida que algú et parla, ho és. Per què ho fem fins i tot quan es tracta d’algú que coneix o podria conèixer la nostra llengua si ho volgués? Quina mena de complex arrosseguem?
És just que guanyi el ‘no’ si hi ha només un 55% de ‘sí’? Jo crec fermament que no. Crec que és desitjable una majoria del 80% però que si el 55% és qui renuncia, el resultat és pitjor. Crec que hem de canviar certes actituds. Amb tota l’educació i comprensió del món, però amb tota la fermesa. Si som més, tenim més dret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada