diumenge, 29 d’agost del 2010

Sobre el què volem ser

Fa uns mesos vaig escoltar un important empresari català que explicava que el va impressionar favorablement quan va veure que l’Estat americà de Massachusetts sabia clarament on anava. Quines eren les seves fites a nivell col·lectiu. En totes les visites que va fer a empresaris, polítics i a diferents actors socials va notar que el país tenia clar quins eren els seus objectius estratègics. Massachusetts aspirava a ser el millor en dos o tres temes. Ara no els recordo exactament, però un era la formació: amb el MIT, la Harvard University i el Boston College, entre altres, tenien clar que volien esdevenir i reforçar-se com a lloc d’excel·lència reconeguda a nivell mundial pel que fa a la formació. Ser els millors.

Avui, en un món globalitzat, cal focalitzar els esforços i buscar ser els millors en alguns temes. I prioritzar-los a nivell de país. I això vol dir que els ajuntaments, la Generalitat, les empreses, els sindicats, les universitats, ... tothom ho sàpiga i tothom remi en la mateixa direcció. No podem ser els millors en tot, i de vegades sembla que ho intentem. Aquí l’estratègia de la perdigonada, disparar a tot arreu alhora, du directament al fracàs.

Catalunya té trumfos. Per citar-ne alguns (segur que me’n deixo)
  • és un lloc agradable per viure-hi –sempre estem en el capdamunt quan es fan enquestes de qualitat de vida- per clima, per gastronomia, ...
  • tenim algunes de les escoles de negocis més ben valorades a nivell mundial.
  • comunicacions: aspirem a tenir un aeroport hub que unit a un dels principals ports de la Mediterrània i la -en algun moment- connexió europea d’alta velocitat ens situarà bé en aquest sentit.
  • tenim l’Alba, laboratori de llum de sincrotró.
  • tenim un 22@ 
  • tenim ja BioCat, que dinamitza i promou la biotecnologia, la biomedicina i les tecnologies mèdiques.
  • tot el relacionat amb el menjar: concentrem una part important de l’elit mundial de restaurants liderant-ne la innovació i tenim una bona indústria agroalimentària.
Crec que ens cal fer un cert pla estratègic de país, que amb la col·laboració de tots els actors analitzi la nostra situació actual i, en base a les nostres fortaleses, defineixi unes fites concretes que aspirin a situar-nos a nivell mundial com els millors en 2 o 3 coses (5 si podem!) i que ajudin a focalitzar els nostres esforços cap el seu assoliment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada